L’Institut de la Dona va obligar ahir Soledad Sánchez, candidata a les eleccions municipals per Ciutadella, a retirar un cartell electoral on sortien els seus pits agafats per les mans d’un home, sobre la frase “Dos grandes argumentos”. Això, després que Esquerra Unida denunciés el fet.
La protagonista en qüestió ha assegurat que els partits d’esquerres han demostrat ser “els més retrògrads” i ha afegit que “només els falta demanar que les dones vestim un burka”. Tot plegat ha creat un debat social on s’ha platejat si el cartell és una exaltació a llibertat –com simbolitzen dels pits de Marianne , imatge de la República Francesa- o si es tracta d’un atemptat contra la dignitat de les dones. Cal un aclariment.
La denúncia s’empara en la Llei de Publicitat de 1988, reformada el 2007 per a incorporar noves dosi d’igualtat, i que prohibeix l’ús del cos de la dona com a reclam. Segons l’Institut de la Dona, el cartell compleix varis dels criteris que contempla la llei per considerar-lo sexista: el cos femení s’utilitza a troços –només els pits- i es prioritzen els atributs físics sobre els intel·lectuals. A més, no hi ha “cap relació entre el que es vol vendre o promocionar”, un programa electoral, i “la imatge mostrada”.
Per això, el que EU critica no és la llibertat de la dona d’aparèixer nua, sinó el fet que s’utilitzi el cos femení com a objecte. No debades, fet freqüent als nostres mitjans de comunicació i a la publicitat. I és que un 14 per cent de les denúncies que arriben a l’Observatori de la Imatge tenen com a causa la representació de la dona com a objecte sexual en anuncis de cotxes, perfums, cervesa, etc.
Per Joana Gallego, professora de periodisme de la UAB, “la bellesa, la joventut, la seducció, l’erotisme i el gaudi són alguns dels conceptes utilitzats amb més freqüència en la publicitat. I la majoria de les vegades, són materialitzats en les dones. Contràriament el valor, la força o la innovació solen ser representats per homes”.
Alguns estudis afirmen que molts cops la dona se sent a gust amb aquest paper. Les causes més profundes les trobem en la nostra educació i experiència. I és que les dones portam tota la història mirant-nos a nosaltres mateixes des dels ulls masculins. Aquest aprenentatge social fa que col·laborem en la representació esbiaixada i tòpica del nostre gènere: comprem revistes on les models representen un percentatge petitíssim de les dones; jutgem atributs físics d’altres dones; i, per últim, ens acollim en aquesta pràctica d’utilitzar la nostra sexualitat per aconseguir determinats objectius.
Sigui com sigui, les conseqüències d’aquesta representació del gènere femení poden ser greus. Si les nenes i els nens creixen en una societat on els “arguments” per votar una dona són els seus pits, en comptes d’avançar, farem una passa enrere en l’alliberament de les dones. Una lluita que encara continúa.
0 comentaris:
Publica un comentari