Centenars de manifestants han tallat aquest matí l’Avinguda Meridiana per exigir la dimissió del conseller d’Interior, Felip Puig, arrel de la càrrega policial de divendres passat contra els ‘indignats’ de Plaça Catalunya. Però no només es tracta de tallar carrers i fer cacerolades: ahir mateix, els acampats de Barcelona donaven suport, a través del seu Twitter, als usuaris de l’Hospital de Bellvitge i de l’Esperança, afectats per les retallades sanitàries, alguns dels quals es troben, segons #acampadabcn, “sense aigua potable”.
Mentre aquestes feines de les comissions segueixen endavant , aquest cap de setmana està previst que l’assemblea del moviment 15-M decideixi com continúa la seva protesta, que ha passat de ser un clam contra l’atur a convertir-se en una mostra de desafecció per múltiples motius. I, precisament, de la forma que adquireixi la protesta aquests dies, en depèn el seu èxit futur.
El moviment necessita una organització estable que li permeti concretar propostes de forma més senzilla i sense la pressió constant del desallotjament. Perquè del contrari, existeix el perill que la protesta mori per esgotament. S’ha de tenir en compte que els mitjans de comunicació viuen de notícies fugisseres, i els propis acampats han de dedicar molt esforç a aconseguir recursos i a organitzar assemblees de milers de persones.
Però malgrat l’assistència massiva a les concentracions d’aquests dies, el Consell de la Joventut d’Espanya afirma que només un de cada tres joves està associat, una xifra bastant inferior a la dels països del nostre entorn i que, a més, ha de ser matitzada perquè inclou els joves inscrits en grups esportius.
Per tant, és essencial aconseguir empoderar les associacions dels barris i de la ciutat per posar la feina feta a bon redós. El més probable és que les entitats acullin els objectius –o alguns d’ells- que han sorgit de les assemblees. De fet, una quarentena d’associacions catalanes van firmar ahir un document de la Federació de Veïns i Veïnes de Barcelona que demana el cessament de Puig i la retirada de les pilotes de goma dels Mossos.
D’altra banda, els governs autonòmic i estatal han de fer un esforç per reconèixer que el sistema electoral no és prou representatiu. A les passades eleccions votaren cinc de cada deu persones i només dues d’aquestes cinc ho feren al PP o al PSOE. El principal objectiu a curt termini, és aconseguir una llei electoral nova i més justa. A partir d’aquí, qualsevol canvi que es vulgui fer en el sistema quedarà amparat o no per majories vertaderament democràtiques. En definitiva, només en tant en quant el moviment aconsegueixi la participació continua de la societat, serà menys eteri i més efectiu.
0 comentaris:
Publica un comentari